Mirant el cel des del turó Galliner: una conversa amb Jordi Dalmau sobre el Migracadí

Aquest estiu ens hem trobat al turó Galliner amb el Jordi Dalmau i Ausàs, naturalista, ornitòleg i divulgador científic, per parlar del Migracadí, un projecte de seguiment de la migració de tardor d’ocells planadors —rapinyaires i cigonyes— que, des de fa més de dues dècades, observa, estudia i documenta el pas d’aquestes aus per la cara nord de la serra del Cadí, a l’Alt Urgell.

El projecte va néixer l’any 1995 i, després de més de vint anys d’observacions, ha acumulat desenes de milers de registres que permeten conèixer millor les rutes migratòries, l’evolució de les poblacions i el paper del Cadí com a corredor migratori.
Després d’uns anys d’aturada per manca de finançament, el Migracadí es va reprendre el 2018 i, des d’aleshores, ha continuat aportant dades essencials per al coneixement i la conservació de les aus migradores.

Enguany, el Migracadí és un dels projectes que rep suport de la Fundació PEUSA, un impuls que contribueix a garantir el seguiment de camp, el tractament de les dades, la divulgació i les millores del mirador del turó Galliner.

-    Jordi, com va néixer el Migracadí?
Bé, el Migracadí va néixer fruit d’una anècdota, d’un company que fent de vigilant d’incendis aquí a Sant Salvador va veure, a finals d’agost d’un any, que passaven molts aligots vespers. I a partir d’aquí vam començar a parlar amb el Parc Natural, i l’any 95 va començar l’estudi i el seguiment d’aquest fenomen migratori. 

-    Què vau descobrir en les primeres campanyes que us va fer continuar?
La descoberta va ser doncs que per aquí, per la cara nord de la serra del Cadí hi ha una ruta migratòria d’ocells planadors, de diverses espècies de rapinyaires, també de cigonyes... I això era un coneixement que no es tenia; va ser com una mena de descoberta del que ens passava aquí, tan a prop de casa. 

-    Què ha canviat en la manera de fer el seguiment al llarg dels anys?
Bé, vam començar més rudimentàriament, vam començar amb una cadira de càmping i un para-sol, parant on ens semblava i on crèiem que podria ser bo per observar-los, i el gran canvi va ser quan l’any 2009 l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, amb un ajut del Parc Natural del Cadí-Moixeró van construir el mirador del turó Galliner. Això va ser el canvi més destacable, amb diferència. 

-    Per què el turó Galliner és un punt tan especial per observar la migració?
Doncs el turó Galliner, la veritat és que és un lloc molt indicat, molt especial per observar la migració dels rapinyaires perquè té una panoràmica molt neta, de turons o muntanyes propers que no impedeixen la visió, i sobretot perquè té una caiguda, no vertical, però sí continuada des dels 1.600 metres als que som ara, fins a gairebé 1.100 / 1.000 que hi ha a la part baixa del riu de Vilanova de Banat, que tenim just aquí a sota, i això produeix un graó orogràfic que genera un corrent d’aire molt aprofitat per aquests ocells per remuntar i guanyar alçada. 

-    Com és una jornada de seguiment?
Una jornada de seguiment és llarga, són 8 hores, de les 10 del matí a les 18 de la tarda, i cada dia és diferent; si més no té aquest al·licient que no saps mai si serà un dia avorrit, si serà un dia “estressant” en el bon sentit.... Sí que és veritat que hi ha una certa tònica, és a dir, quan comencen els dies bons, duren uns quants dies, sempre que no hi hagi un canvi de temps molt marcat. Les primeres hores del matí solen ser de bon passar, perquè també estàs fresc, i estàs amb més ganes de mirar, i a mesura que avança el dia, i sobretot aquelles hores del migdia -especialment els dies molt assolellats que no passa res i es fa una mica pesat- doncs costa més, però al final... ho fem des de fa molt de temps i senyal que ens agrada!

-    Què és el més difícil de fer aquest seguiment? 
La principal dificultat és els dies de molt sol, que hi ha molta llum, detectar els ocells, perquè ells, com que volen “a vela”, o sigui, aprofiten els corrents d’aire calents per guanyar alçada, van a molta alçada, i això fa que costi detectar-los. I els dies aquests de molt de sol, a part que també a tu et “matxaca” molt, perquè els ulls se’t cansen de mirar tant el cel, costa de trobar-los. Diguem-ne que és una dificultat de bon passar, és a dir, no és que t’ho vagi res, però bé, és el que costa més de passar. I, alguns dies també, just el contrari: quan està molt núvol, de vegades és el fred; el fet d’estar en un lloc molt airós doncs fa que puguis acabar tenint una mica de fred... llavors et mous per aquí tota l’estona per fer-te’l passar. 

-    Quines aus veus en aquesta època? Com les diferencies? 
Al llarg dels anys hem anat veient que hi ha un calendari, a part que també hi ha molta bibliografia d’altres llocs on han fet estudis similars, i també aprens d’aquests llocs. El que hem anat veient amb els anys és que hi ha un decalatge: hi ha unes espècies que són molt primerenques, que passen a finals de juliol o primers d’agost, com el milà negre, i altres que són més de finals d’agost, com ara, que són l’aligot vesper; en canvi, per exemple l’àliga marcenca té el pas principalment a mitjans/finals de setembre, i encara hi ha espècies que venen més tard, fins i tot a l’octubre! O sigui que hi ha un flux en què es van repartint, diguem-ne, les diferents espècies. 

-    Per tant, al projecte Migracadí et centres en aquestes àligues, oi?
Sí; com que disposem d’un nombre limitat de dies de camp per poder-lo fer, mirem de centrar-lo en aquells calendaris que ens són més interessants per alguna raó. Per exemple, per comptar el màxim d’individus possibles de les espècies més nombroses, com l’aligot vesper, o també uns dies, i enguany també ho farem, els traslladem cap a final de setembre i principis d’octubre per esbrinar què passa en aquesta altra època, perquè tenim molt poca mostra d’aquest calendari més tardà, llavors, el fet de disposar de l’ajut i, per tant, poder ampliar calendari, ens permet investigar una mica més enllà del que hem fet habitualment. 

-    Per què és important estudiar la migració i fer un seguiment tan llarg en un moment de tants canvis al medi natural? Què aporta el Migracadí a la conservació?
La gràcia dels estudis a llarg termini és que disposar d’una sèrie d’anys suficient per a apreciar canvis. Perquè, és clar, si fem un estudi d’un sol any, o dos, o tres, els resultats que obtens són vàlids, naturalment, però no pots dibuixar una tendència, no pots elucubrar si allò està indicant-te un augment de població de diverses espècies o vol dir que hi ha hagut algun impacte que les ha afectat...No tens prou mostra estadística. En canvi, a mesura que pots allargar i tenir, en aquest cas ja dues dècades de seguiment, tot i que és veritat que hi ha hagut canvis metodològicament al llarg d’aquests anys, sí que és veritat que són dades molt més sòlides, i ja per exemple ens permeten esbrinar algunes tendències d’algunes espècies. 

-    Com per exemple? 
Per exemple, l’àliga calçada és una espècie que quan vam començar era una espècie escassíssima, i comptàvem molt pocs individus, i ara ja estem en algunes dotzenes cada any, i és un fet que corrobora el que ja se sap per altres vies, que és una espècie que va en augment, perquè té uns hàbits forestals, i com que la superfície forestal augmenta arreu, doncs aquesta espècie se’n surt beneficiada, i nosaltres, aquí, ho detectem. Vull dir que en el fons, anem aportant informació, diguem-ne, a la ciència, des de diferents eixos, i en aquest cas, des del seguiment de la migració. 

Una altra raó important és sobretot de cara a la planificació d’infraestructures, tot i que aquí, per sort, penso jo, mai no hi ha hagut cap projecte de parc eòlic, però sí que en alguns llocs de Catalunya, per exemple, s’ha anat compaginant l’estudi d’aus migratòries, com aquestes que nosaltres observem aquí, amb estudis de possible aprofitament d’energia eòlica; i saber per on passen aquests ocells i amb quina freqüència, quines dates i quina abundància és útil de cara a planificar on poden haver o on no hi poden haver aquestes infraestructures energètiques. 

-    Què ha permès fer el suport de la Fundació PEUSA aquest any?
Doncs gràcies al suport econòmic de la Fundació PEUSA enguany podem estirar/allargar aquesta campanya de seguiment: el Migracadí disposa de 9 dies més de seguiment, que per nosaltres és molt, perquè ens permet jugar amb aquest calendari que explicava fa un moment, de mostrejar dates que no tenim informació, per tant, ens serveix per saber alguna cosa més que encara no sabem. 

-    Quins reptes té ara el Migracadí?
El principal repte que tenim al Migracadí és mantenir-nos; és a dir, poder continuar allargant aquesta sèrie, i fins i tot, si fos possible, aquest ja seria el somni, poder fer una campanya completa: això vol dir, com es fa a altres parts del Pirineu, per exemple aquí a prop a l’Alta Cerdanya, començar a finals de juliol i poder acabar a final d’octubre, o sigui fer tota la tardor, tot el que és estiu -tardor, per poder fer un estudi complet de totes les espècies que passen per aquí.

-    Després de tants anys, què significa per a tu el Migracadí?
El Migracadí per mi és un somni fet realitat, perquè quan aquell amic meu va descobrir o va veure aquells estols d’aligot vesper l’any 93 i allò es va poder convertir en un estudi finançat pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, i això al cap d’uns anys va comportar la construcció del mirador del turó Galliner, i que per aquí han passat dotzenes de persones, que es va poder fer un camp de treball amb joves de Catalunya per venir a saber de ciència i de medi natural, d’ornitologia.... És a dir, tot el que ha anat portant de si aquest estudi, doncs clar, a mi m’omple de satisfacció; penso que és una aportació que hem fet al coneixement de la natura, a l’autoestima de comarca i a una miqueta el granet de sorra al coneixement científic.  

Gràcies, Jordi, per compartir amb nosaltres la història i la tasca que hi ha darrere del Migracadí. Des de la Fundació PEUSA estem molt contents de poder contribuir a donar continuïtat a un projecte que ens ajuda a conèixer, estudiar i conservar el nostre territori.

Enhorabona per tota la feina feta i molta sort en les properes campanyes.