Darrere del Retaule de Sant Ermengol: una conversa amb Sonia Lanau i Xavi Piguillem

Des de fa gairebé set dècades, cada estiu el claustre de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell es transforma en un escenari únic per acollir el Retaule de Sant Ermengol, un espectacle que combina teatre, música, llum i patrimoni per recrear alguns dels episodis més destacats de la vida de Sant Ermengol, bisbe d'Urgell entre els anys 1010 i 1035. Des de la seva primera representació, l'any 1957, el Retaule s'ha consolidat com un dels esdeveniments culturals més emblemàtics del Pirineu i una cita imprescindible de l'estiu urgellenc. 

L'espectacle és possible gràcies a la tasca de l'Associació del Retaule de Sant Ermengol, l'entitat que s'encarrega d'organitzar, preservar i impulsar aquesta representació. Cada edició mobilitza un centenar de persones voluntàries —actors, actrius, tècnics i col·laboradors— que, amb el seu compromís i dedicació, mantenen viu un projecte cultural fet pel poble i per a la gent del poble. 
L'any passat, la Fundació PEUSA va donar suport extraordinari al Retaule per contribuir a garantir la continuïtat d'un projecte cultural de referència que travessava un moment especialment delicat. Enguany, l'Associació del Retaule de Sant Ermengol ha presentat el seu projecte a la Convocatòria d'Ajuts a entitats 2026 de la Fundació PEUSA i ha estat una de les entitats beneficiàries, fet que permet continuar impulsant aquesta iniciativa tan arrelada al territori.

Amb motiu de la nova edició del Retaule, conversem amb la Sonia Lanau, presidenta de l'Associació del Retaule de Sant Ermengol, i el Xavi Piguillem, director artístic de l'espectacle, perquè ens expliquin què hi ha darrere d'aquest projecte: 

(FP) - Per a qui encara no el conegui, què és el Retaule de Sant Ermengol? Què el fa tan especial? 

(SL) - Doncs el retaule de Sant Ermengol explica la vida del bisbe, que posteriorment va ser sant; però més que explicar aquesta vida i tot el que va fer, el que el fa especial és el lloc, aquí, al claustre de la Catedral. 
És un lloc únic; és una obra escrita expressament per l’Esteve Albert i Corp per fer-la en aquest indret. La primera representació va ser el 1957, vull dir que ja té una llarga trajectòria, i també hi ha hagut una evolució molt gran des de les primeres representacions (normal, també), farà 69 anys ara. 
Ara està molt més teatralitzada, hi ha molt més dinamisme, i el que és molt maco és el joc de llums que hi ha; es juga amb ombres, amb diferents colors, es veuen els claustres, les siluetes, vull dir, això és molt maco; i a més a més, clar, aquí participa gent de la Seu, però no només de la seu, també de municipis del voltant: gent que resideix a Andorra, a Cerdanya també. La veritat és que abasta no solament el que és la Seu, i és maco venir: és l’indret, és a la nit, aquest joc de llums, el lloc immillorable que tenim, com és el claustre de la Catedral. 

(FP) - El Retaule és possible gràcies a moltes persones. Quantes persones hi participen enguany? Qui hi ha al darrere de l'organització i què implica preparar una nova edició? 

(SL) - Hi ha un centenar de persones al Retaule. Es diu ràpid, però la veritat és que cent persones són moltes. Sí que és veritat que cada any es va canviant alguna part, la qual cosa és normal: algun any algú no pot venir, algú, malauradament, ha marxat, llavors hi ha com un relleu.

Això és el gran gruix: la gent voluntària, la gent que fa d’actors, d’actrius, ja tinguin paper, parlin o no parlin, tots són igual d’importants, des del primer fins a l’últim.

Al darrere hi ha una junta; som una junta de 12 persones, com a associació, i, a més a més, la part molt important és la part tècnica:  la part que fa el nostre tècnic de so i de llums. 

Les llums són un joc que s’ha de fer, és meravellós i espectacular, i això és gràcies al fet que tenim al darrere un tècnic professional, que és el Xavi Martínez.

I també el Xavi Piguillem, que és el director teatral de l’obra. Abans d’ell hi va haver altres directors, però en l’actualitat el tenim a ell des del 2017, i la veritat és que tot ha ajudat perquè l’obra tingui més aquest caire professional.

Som moltes persones, que cadascú aportem el que podem, perquè el nostre dia a dia és el que hi ha. Però la veritat és que, quan estem aquí, ens reunim i som gent molt diferent; si no estiguéssim aquí, potser ens creuaríem pel carrer i no ens diríem res; en canvi, aquí confluïm moltes persones de diversos àmbits. En el meu cas, jo vinc de la música, però hi ha gent que no té res a veure, llavors també és molt ric. I, a més a més, cadascú anem arrossegant algú més... Està bé trobar-nos aquí!

(FP) - Què significa per a tu presidir l'Associació del Retaule de Sant Ermengol? 

(SL) - Presidir qualsevol associació, escola, etc., l’àmbit de la gestió és complicat; però per mi és un repte. Per mi i per tota la junta, perquè, és el que dic, jo estic ara de cap visible, però som moltes persones. I la junta la integrem una dotzena de persones, totalment voluntàries, perquè som una associació, i es fa per la Seu, i perquè molts de nosaltres tenim algun membre, com el Javier Galindo, que ha estat des del principi de tot del Retaule, no! que vull dir que és història viva del que ha significat des dels seus inicis fins ara.Llavors, doncs bé, és això, una cosa del poble, pel poble. 

Hi ha una responsabilitat, clar, perquè tot surti bé. És un repte cada any, perquè estem on estem, és supermaco, però, per exemple, aquest any ja hi ha hagut dos dies de pluja... Llavors, sí, va ser un inici complicat, però bé... 

És que les coses surtin bé, intentar també pensar entre tots què podem fer per millorar. És una cosa col·legiada, una cosa conjunta, i el treball en equip és el maco. Treballar amb un equip de persones, equip de gent, que t’involucres perquè t’agrada: ens agrada molt estar aquí, estar a l’estiu... També hi ha gent que es planifica les vacances segons el Retaule! És una part important del calendari i de la nostra vida.

(FP) - Què representa per a vosaltres comptar amb el suport de la Fundació PEUSA? En què us ajuda aquesta col·laboració?

(SL) - El suport de la Fundació PEUSA, altres anys també, però sobretot l’any passat va ser molt important, per la situació en què ens trobàvem: perillaven les representacions, de fer-les o no, i llavors, clar, tenir el suport d’una entitat d’aquí, del nostre poble, de la Seu, que vas a trucar a la porta, els hi expliques la problemàtica i que et donen un gran cop de mà, la veritat és que va ser un impuls important, igual que aquest any.

És la suma de persones, de públic que ve, però també de les entitats i administracions que tenim a la nostra ciutat. Vosaltres ens vau donar un impuls, ens doneu impuls, i llavors anem sumant perquè això sigui possible, perquè també és veritat que hi ha molt voluntariat, però també hi ha despeses importants. La part tècnica és complicada i complexa i, evidentment, ha de ser professional i s’ha de remunerar, i és un import important, però sense aquesta part tècnica no es podria fer el Retaule, ni aquest joc de llums.

Que la Fundació PEUSA, a més a més, recolzi el Retaule, en què en una obra de teatre té tanta importància aquesta part, que és la llum, ens dona impuls. Ens dona impuls el vostre, el d’altres entitats... El Bisbat també s’hi va col·laborar, l’Ajuntament, altres empreses de la Seu també ens van recolzar, cadascú en la seva mesura, però tot i cadascú amb el que es pot i cada ajut és igual d’important, perquè tot suma; igual que tot el públic que assisteix, que l’any passat vam tenir més de 700 persones. Esperem que aquest any també, molta gent de la Seu, però també gent que no sigui de la Seu.

Volem animar tothom que vingui al Retaule, per veure l’espectacle i per fer poble!
 

(FP) - Quines novetats tècniques i/o artístiques trobarà el públic en aquesta edició? 

(XP) - Bé, aquest any és un any de canvis, perquè, com sabeu, l’any 2027 és el 70è aniversari de la primera representació, i hi haurà canvis. Llavors, hem decidit que, com que hi haurà tants canvis, implementar-los en dues vegades, en dues edicions.

Per un costat, s’han canviat algunes músiques, s’han medievalitzat algunes músiques; després, s’ha augmentat molt el conjunt de les projeccions que acompanyen les escenes. Inclús en algunes de les cançons que canta el frare a la torre, s’ha projectat la lletra perquè la gent ho entengui més bé.

A nivell actoral i escènic, hi ha algunes millores, algunes escenes en què surt més gent, surten més actors i actrius, d’escenes existents, i hi ha dues escenes noves: una que és la batalla de Còrdova, en què hi ha una lluita real davant del públic, i una escena nova, que és Sant Pere de Frontanyà, que està basada en un dels fets històrics de Sant Ermengol, que és quan va consagrar precisament l’església del monestir de Sant Pere de Frontanyà, altrament dit, més tard, de Sant Pere de la Portella. A grosso modo, seria el que hem implementat aquest any.

Lo de l’any que ve, de moment no podem fer spoiler.

(FP) - A l’hora de crear aquestes noves escenes, parteixes dels actors i actrius que tens? És a dir, coneixes les seves potencialitats i, a partir d’aquí, planteges l’escena, o primer imagines l’escena i després busques els intèrprets que hi encaixin?

(XP) - En un principi, s’ha de buscar l’actor/actriu que ho farà, perquè, clar, sinó, no la podríem tirar endavant. Una vegada tens l’actor/actriu, més un cover, normalment, per si passa alguna cosa, que es pugui fer, a partir d’aquí l’escena es planteja i es crea.

Hi ha la creació de l’escena en el lloc del claustre on creiem que pot anar més bé, per la qüestió, anem a dir, “teatralogística” de la successió d’escenes, i, a més a més, on lluiria més. Si això ho podem conjuminar i quadra, doncs perfecte.

(FP) - Quan comenceu a assajar? 

(XP) - Normalment es comença dues setmanes abans. La setmana de l’estrena hi ha els assajos grupals i tècnics, i generals, que són els grans assajos de tota l’obra. Llavors, tota la setmana anterior es fan diferents escenes, sobretot en aquest cas, que n’hi ha hagut dues de noves, doncs s’hi ha incidit molt; i la setmana anterior encara es fan alguns assajos previs, però, en principi, amb això n’hi hauria prou.

La gent nova s’adapta bastant bé, perquè la majoria de la gent fan escenes grupals, en les quals només hi ha moviment, no hi ha text. Si hi ha text, normalment acostuma a dir-lo la mateixa persona; per tant, ja s’ho saben d’un any per l’altre, i només falta recordar en quin punt ho ha de dir. Quan hi ha gent nova, normalment no se la carrega amb una escena al començament.

Sí que és veritat que, com passa en moltes coses artístiques, falten homes; hi ha moltes més dones que homes, i els homes que apareixen per aquí apareixen només per fer de poble, i de seguida ja fan de soldat o fan una altra coseta, encara que no diguin res, però de seguida tenen molta feina. Aquest any ens hem trobat un parell de casos en què van bastant atrafegats, ja!

(FP) - Participen en totes les sessions? 

(XP) - Depèn, es van alternant. Hi ha gent que pot participar a totes les sessions, no hi ha cap problema. Hi ha gent que, per qüestions familiars o de feina, no pot participar en algunes... Això implica que, en els quadres en què hi ha papers amb text, hem de buscar que cada personatge tingui un doble, per si passa qualsevol cosa, el pugui fer el cover. De fet, no és un cover, sinó que s’ho parteixen com si fossin actors principals tots dos.

(FP) - El claustre de la Catedral és un escenari molt especial. Com condiciona la direcció artística i què aporta a l'experiència del públic?

(XP) - Condiciona una miqueta. Clar, perquè tot ha d’estat amotllat, t’has d’adaptar a l’escenari, i això és un beneït problema, no és cap problema, tot el contrari.  

Jo sempre dic que el Retaule és un tamboret de tres potes. Una de les potes és Sant Ermengol, que és el personatge: quan tens el personatge ja tens molt de guanyat; l’altra, que sempre la dic l’última, perquè per mi és la més important, és la gent: la il·lusió que posa la gent, les ganes que tenen, les hores que hi perden, encara que sigui tard, no es queixa ningú... És fantàstic! 

I l’altra, òbviament, és el lloc. És una obra que, treta d’aquest context, no seria el mateix; és molt difícil que es pogués fer fora d’aquí. Llavors, està pensada per aquí. Lògicament, a l’hora de dirigir, t’has d’adaptar a tots els racons. Però això no és cap problema, al contrari! Així podem mostrar tot el claustre en tot el seu esplendor. I, clar, tenim un escenari, imagina’t, fa tota la paret del claustre, i no sé quants metres són, però són molts metres! I la veritat és que, entre això i poder-ho fer dintre de la gespa, algunes escenes, i pel mateix claustre, doncs és fantàstic, perquè et dona una sèrie de possibilitats inacabable.

(FP) - Quin és el repte més gran a l'hora de dirigir artísticament un espectacle com el Retaule?

(XP) - Hi ha un repte, i és que heu de tenir en compte que la majoria de la gent no són actors, són voluntaris, ni tan sols actors amateurs, són voluntaris. Llavors, això vol dir que han de perdre des del minut 0 la por que té tothom de sentir-se exposat damunt d’un escenari.

Sí que és veritat que, grupalment, passes més desapercebut, però això no treu que no estiguis exposat davant d’un públic; llavors, el fet d’animar la gent que faci les coses i de la manera que ho fan, que és fantàstica, sense ser actors ni haver pujat mai damunt d’un escenari la gran majoria, doncs és perfecte. La gent que ja té “taules”, diguem, ja pots aprofitar aquestes taules per fer més coses. Però realment és fantàstic.

(FP) - A nivell personal, hi ha algun moment de l'espectacle que t'emocioni especialment?

(XP) - A mi m’agrada molt la Canònica, perquè és com es feia abans. Bé, la Consagració i moltes també, eh, però sí que és veritat que la Canònica és com es feia en el seu moment, i el joc de llums és molt maco, i la música emociona. A mi m’agrada especialment aquesta.

(FP) - Per acabar, què diríeu a algú que encara no ha vingut mai al Retaule? Per què no se'l pot perdre?

(XP) -  Perquè és un espectacle fantàstic. És a dir, deixant a banda el tema religiós, que òbviament està molt present, hi ha altres vessants del bisbe Sant Ermengol que queden molt paleses, i crec que és interessant que la gent les conegui, a banda d’això, a més a més, hem d’afegir que hi ha un lloc fantàstic, allò del “marco incomparable” que diuen en castellà, no?, que hi ha un joc de llums preciós i la música és molt xula, i és una horeta i vint-i-cinc, més o menys, que és per passar-s’ho molt bé!

(SL) - Hi haurà gent que dirà: “No, jo ja hi vaig anar”. Ja, però no té res a veure: hem fet canvis, com ja us ha explicat el Xavi, i això s’ha de veure. S’ha de tornar a gaudir, tornar a viure, i res, animar-vos a que vingui tothom, i a gaudir del claustre, en una nit d’estiu del mes d’agost, aquí a l’aire lliure, veient les estrelles i veient aquest espectacle.

Després de conèixer tot el que hi ha darrere del Retaule, només queda una cosa: anar-lo a veure en directe. Des de la Fundació PEUSA ens alegra poder contribuir a fer possible una iniciativa que forma part del patrimoni cultural de la Seu d'Urgell i del Pirineu.